Treballem per la Tortosa de tots i totes

El passat dilluns 26 de març ens vam llevar amb el nostre Taller d’Arquitectura “marcat” amb dos llaços grocs pintats a la façana. Fruit de la situació que estem vivint, i en un clar intent d’excloure’ns de l’àmbit públic, ara també ens “assenyalen” en el nostre àmbit privat als i les que no combreguem amb el pensament únic d’alguns, d’una part. 

Ho hem denunciat públicament, a través de les xarxes socials, i també davant de la policia, perquè entenem que aquest fet va més enllà del que alguns qualifiquen de simple bretolada o dels que argumenten que això va implícit amb el fet de ser un càrrec electe. 

Agraeixo les nombrosíssimes mostres de suport que hem rebut per part de ciutadans i ciutadanes, de militants i companys i companyes socialistes i també de diversos representants polítics del territori, incloent partits independentistes que, des de la discrepància, han mostrat el seu rebuig i han condemnat aquest fet. Moltes gràcies! 

La Federació de l’Ebre del PSC ha emès un comunicat mostrant el seu rebuig a aquests actes d’exclusió que afecten a l’àmbit privat de les persones i que augmenten la fractura social a Catalunya. Entenem que assenyalar als que no pensen igual que tu, és propi del pensament totalitari, i per això seguirem reclamant i oferint respecte per a tothom. 

Tot i així, alguns dels missatges rebuts en resposta a la nostra denuncia, que afortunadament en són pocs, diuen que ho he fet expressament per fer publicitat del despatx, que no hi ha per a tant i que s’ha fet per culpabilitzar als independentistes i, fins i tot, que ho volem aprofitar per treure’n un rèdit electoral. 

Res més lluny d’això. Amb aquesta acció, els que no som independentistes i pensem que la solució està en el marc constitucional, ens hem sentit assenyalats i marcats. I, tal com han dit alguns dirigents polítics, “algú recorda qui era que marcava les cases dels jueus?” fent al·lusió a altres èpoques de la història que mai haurien de reviure. 

Malauradament, però, el Parlament de Catalunya i diversos ajuntaments han rebutjat una proposta del PSC pel diàleg i la reconciliació en la que, entre altres, es demanava la condemna dels actes vandàlics contra seus dels partits polítics, els insults, amenaces, agressions o l’assetjament contra grups i individus, entre els quals molts electes, que estan sovintejant a Catalunya. 

Aquest fet evidencia que la situació és molt pitjor del que es podia esperar. Si hem arribat fins aquí ha estat per culpa d’aquells que permeten que al ple de l’Ajuntament se’ns insulti i menyspreï; d’aquells que arenguen a la gent dient que “això és la guerra i només fan falta les armes”; d’aquells que, amb falsedats, aturen un ple per assistir a les concentracions de llaços grocs; d’aquells que ens insulten en mitjans de comunicació públics i, fins i tot, diuen que ens odien, o d’aquells que ens han assenyalat als socialistes com els culpables de tots els mals. 

Si finalment aquesta pintada al despatx ha fet que se’n adonin del que està passant i condemnin i rebutgin el fet, benvinguda sigui. 

Davant de tota aquesta situació, possiblement la més rellevant en la nostra democràcia, penso que la solució està en la política. Però, en política, no tot s’hi val i hi ha una altra manera de fer les coses, evitant la confrontació, l’atac personal i l’insult. Els polítics estem per escoltar i defensar a tots i totes els ciutadans i ciutadanes, per tendir ponts i buscar el diàleg. La política és la solució i no el problema. 

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ho ha dit encertadament “vivim en un país que té el cor encongit”. Tots i totes tenim el cor encongit i no ens en sortirem si no acceptem, d’una banda el respecte a la legalitat i a l’estat de dret, i de l’altra que els problemes polítics només trobaran solució en la política. Qui hagi volgut escoltar Iceta haurà vist que el que ha fet ha estat estendre la mà, a diferència d’altres partits com Ciutadans i el Partit Popular, davant de la unilateralitat independentista. 

Sempre he defensat que ni DUI ni 155, i sempre he dit, amb tot el respecte a la legalitat vigent i al poder judicial, que les mesures cautelars de presó preventiva personalment em semblen desproporcionades. 

Tot i això no puc deixar de dir que els veritables culpables de l’aplicació del 155 són aquells que van declarar la DUI, i que els dies 6 i 7 de setembre van saltar-se la legalitat amb les lleis de transitorietat, els mateixos que ara tenen la responsabilitat d’aturar l’aplicació del 155 amb la formació del govern de Catalunya. 

Com diu Miquel Iceta, ara cal pensar en un país sencer i no només en una part, ja ens hem dividit i enfrontat prou. No hem de pensar que hi ha una altra meitat del país que no és la nostra, sigui quina sigui, i que per tant no mereix ser escoltada i tinguda en compte. Per això hem de trobar posicions aproximades que ens permetin trobar el camí per avançar tots junts en una Catalunya unida i, per tant, en una Tortosa de tots i totes. 

I ho hem de fer des dels nostres municipis, perquè són plurals per definició i hem de defugir de la confrontació perquè aquest no ha de ser el nostre camp de batalla. Hem de treballar tots junts per a que als barris i carrers de Tortosa es visqui permanentment en el diàleg, l’entesa, la diversitat i l’acord. Treballem per la Tortosa de tots i totes!

Publicat a Un Cop d'Ull d'abril de 2018