En un dels meus articles ja vaig parlar d’una nova malaltia que presentava símptomes de pèrdua de memòria i tendència a canviar bruscament d’opinions d’acord amb les conjuntures polítiques. Aquesta malaltia, descoberta per Obama el 2012, sota el nom de Romnesia es va estendre a Europa, amb el focus principal a Tortosa, amb una “cepa” anomenada Belnèsia.
Alguns símptomes evidents de la Belnèsia són, entre molts altres, afirmar que si ets alcalde de Tortosa no acceptaràs cap altra responsabilitat política, però després ets senador o diputat, o no acabes el mandat per ser membre de la direcció del teu partit.
En aquell moment ja vaig advertir que hi havia risc d’epidèmia, en tant en quant, els republicans de Tortosa, socis de govern de Ferran Bel, tenien clars símptomes de Belnèsia, quan van començar a votar en contra de mocions que, des de l’oposició, havien votat a favor o que el seu mateix partit havia aprovat a altres municipis. Però ara ja és un fet. La Belnèsia ja ha esdevingut una epidèmia i us diré perquè. El passat 11 de desembre els nostres socis de govern al Consell Comarcal del Baix Ebre, els republicans, aquells als que durant dos anys els hem estat fidels donant-los suport per tenir la presidència, que assumia des de feia sis mesos, van decidir trencar aquesta pacte de govern.
Primer vaig pensar que eren uns traïdors, entenent que traïdor és aquell qui trenca la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, però després vaig veure que la seva actitud, a banda de ser o no una traïció, també responia clarament als símptomes de la Belnèsia: pèrdua de memòria i canvi brusc d’opinió, i vaig veure que aquesta malaltia també havia infectat el Consell Comarcal del Baix Ebre.
Perquè si et diuen que el nostre és un pacte tàcit entre persones i que, passi el que passi, continuarem treballant per la comarca i no trencarem aquesta pacte, però després et presenten una moció de censura i et fan fóra del govern, això és un símptoma clar de Belnèsia.
Si no és així, no s’entén per què han trencat un pacte que era sòlid. Un pacte de progrés d’esquerres entre cavallers. Un pacte en el que la fortalesa ha estat sempre la resolució de les nostres diferències polítiques. Perquè tots dos partits sabíem quines eren les nostres diferències. Ho sabíem des del principi i, per damunt de tot, posàvem abans en valor els nostres punts en comú, que les nostres diferències.
I això ha funcionat durant els dos anys i mig en els que hem fet una bona acció de govern i de la que n’estic molt orgullós, així com d’haver demostrat a la ciutadania que els socialistes sabem governar amb mesura i amb coherència i que ens deixem la pell per millorar les condicions de vida dels nostres conciutadans.
En canvi ara, els senyors d’Esquerra Republicana, donen el govern de la comarca als senyors del 3%, als de la reforma laboral, als de la llei d’estabilitat pressupostària, als del PHN, en definitiva, a aquells que han estat recolzant les polítiques del Partit Popular durant aquests anys i que tant de mal estan ocasionant a la nostra societat en aquesta crisi econòmica en què estem immersos. I és que, com va dir el famós estadista i filòsof renaixentista Nicolàs Maquiavel: “qui enganya, troba sempre qui es deixa enganyar, tots veuran el que aparenta i pocs el que és”, i això els ha passat als republicans amb Bel, s’han deixat enganyar per aquell que contínuament enganya.
La política ve de la paraula grega “politiké", que deriva de "polis", és a dir el lloc on convivien els ciutadans. La política, a l’antiga Grècia, era concebuda com un art per al benestar, exercida pels ciutadans preocupats pels assumptes de la ciutat i per al filòsof grec Aristòtil, la fi de la política és el bé. Per això entenc que les persones que fem política ho fem amb vocació de servei, amb inquietuds i posant el nostre granet de sorra pel bé de la nostra ciutat, de la nostra comarca i dels nostres pobles però, per damunt de tot, per totes les persones que hi viuen.
I crec fermament que això ho hem de fer a través del diàleg, del consens i tendint ponts per tal de donar resposta als problemes, neguits i necessitats de la gent, i no trencat acords, faltant a la teva paraula, oblidant-te dels teus compromisos, deixant-te enganyar i venent-te a l’enemic polític.
Aquest nou pacte és el pacte del desacord. És el pacte de la mentida i de la falsedat. Perquè ni tan sols tots els consellers han volgut signar la moció de censura. Perquè no tenen ganes de governar junts. Però tot s’hi val per a que un socialista, en aquest cas jo, no sigui president del Consell Comarcal del Baix Ebre.
Quan es publiqui aquest article ja m’hauran fet fóra de la presidència del Consell Comarcal, però no per això deixaré de fer veritable política, aquella que és part de la solució, no del problema. I ho faré amb treball, treball i més treball, fidel als meus principis i a la meva paraula. Lluitant contra la Belnèsia, contra les injustícies, contra la traïció, sempre al costat dels ajuntaments i de la gent dels pobles de la nostra comarca.
Jo en canvi no faig com ells, com aquests dos, perquè com deia el revolucionari, els valors es porten al cor per morir per ells i no a la boca per viure d’ells.
Puboicat el divendres 22 de desembre de 2017 a marfanta.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada